Anema e core es una canción napolitana compuesta en 1950 por Salve d'Esposito con letra de Domenico Titomanlio. Su estreno corrió a cargo de Tito Schipa, gran amigo del compositor. Un año después, en 1951, se estrenaba una película con este mismo título protagonizada por el tenor Ferruccio Tagliavini. Como no encontraba en youtube la versión de Tagliavini, que es mi preferida, gracias a la guía del amigo Assur me las he apañado para subirla:
Vídeo de ImperatorTitus
El éxito de Anema e core fue más allá de las fronteras italianas y pronto fue traducida al inglés (existen tres traducciones diferentes), francés, español, portugués, alemán, griego, japonés, serbocroata y noruego. Ahí es nada. Vamos a escuchar una de las traducciones en inglés, la más famosa, titulada With all my heart and soul, cantada por Perry Como.
Vídeo de It050043
14 comentarios:
No sé cómo te pueden gustar estas voces tan antiguas, Titus. Estás demodé. Encima no tiene imagen de latin lover ni na.
saludos titus, pues a mi sí me gusta esa napolitana, aunque ya hace algunas "semanas" que no la habia escuchado.......saludos paco
Maac, ya sabes que yo soy un amargado que se encierra a escuchar voces antiguas y a despreciar las modernas, a pesar de que el volumen de los rizos de los tenores actuales no tiene parangón en la historia de la lírica. ¡Y además escucho y leo a Reverter y me gusta! ¡A la pira conmigo!
Paco, normal que te guste esta napolitana, y más en la versión de Tagliavini que es deliciosa.
A mi també i les dues versions son molt bones.
Les provocacions deuen ser fruit de la xafogor de llevant, però con que li ha agafat fort, deixarem una mica de temps a veure si entra la tramuntana i refresca
La calor està fent molt de mal.
si hi ha un post sobre napolitanes, indefectiblement hi apareixo! son una de les meves debilitats. Encara que en napolità, és clar, en anglés.... no sé, trobo ensucrat el mateix que en l'altre cas trovo altament deliciós. Les vandáliques hordes de fans (estúpids, como tots) de Tagliavini no apareixeran aquí per a votar al seu tenor preferit?
Teresa, jo també trobe massa ensucrat Perry Como. És l'estil que s'estilava aleshores i no és l'únic cantant que canta així, però a mi aquest estil no m'acaba de fer el pes. Està bé per escoltar-lo al youtube com a curiositat, però no em veuràs mai comprant un disc d'aquest senyor.
Sobre el tema de les votacions, ja saps que en els quasi tres anys que tinc en marxa el blog mai hi han hagut. Comparatives sí i expressió d'opinions també, i recorde que en algunes comparatives han aparegut els polèmics Kaufmann i Villazón, i també els que mai hauria pensat que són pelèmics i resulta que ho són, Gigli i Schipa, i mai ha passat res. No tinc res en contra de les votacions i de fet hi participe en elles als blogs de Joaquim i Maac quan tinc temps, però aquest blog és imperial i per tant no és democràtic. A mi tant s'em val si la gent prefereix el tenor X o el Y, jo tinc clar que a mi m'agrada el tenor Z (en aquest cas Tagliavini) i aquest és el que s'escoltarà per decret imperial.
Allò de les hordes em fa gràcia perquè al final el cantant acusat de ser favorit de les hordes va quedar segon. Que dic jo que si un tenia hordes de fans, l'altre encara en tindrà més, no? De totes formes, els que vàrem votar a meua versió preferida hi cabiem en un taxi.
Ui, estimat i respectat Imperator, és que, com en tot, hi han hordes i hordes. Algunes semblen merèixer tots els respectes (i sels mereixen, certament) i altres tots els menyspreus. I ara deixam dir-te una xuleria (fatxenderia, que diria l'Assur): la prova més evident de que les hordes villazonistes no van ser movilitzades, es que el NEN no va guanyar, que si no, de qué! Au, petons!
Hola, como estas ???
Permiteme presentarme soy Gaby administradora de un directorio de blogs y webs, visité tu página y me parece un exito, me encantaría contar con tu site en mi sitio web y asi mis visitas puedan visitarlo tambien.
Si estas de acuerdo no dudes en escribirme
Exitos con tu página.
Un beso
gabrielatorresglinch@hotmail.com
Amic Titus, l'enhorabona pel teu primer "yutub": el mèrit és ben teu, ja que jo només et vaig dir quina eina havies d'utilitzar.
I pel que fa a Tagliavini, et diré que la segona òpera que vaig escoltar, no fa pas massa anys, tota sencera va ser la "Lucia di Lammermoor" (la "Llúcia de Llepa la Paret", que en diu un amic meu) :)) protagonitzada per la Callas i ell, pel meu gust, una versió de referència total: Quan l'Edgardo-Tagliavini diu, furiosíssim, allò de "MaaaaAAAAAAledeta!!!!!" m'arriba a l'ànima l'expressió de ràbia incontinguda d'aquell home, de debò!
Bé, suposo que no t'estranyarà si et dic que m'acomiado de tu entonant, a boca closa ja que així puc fer totes les veus del sextet, allò de "Qui mi freeeeena in tal momento, lalarí, laralarieeEro..."
Assur, m'alegre d'haver encertat el teu gust amb Tagliavini. Certament, és un tenor molt a tindre en compte, un clar exemple de "tenore di grazia", encara que amb el temps va anar ampliant el seu repertori amb papers "di forza".
Mil gracias por subir esta canción en las voces de Ferruccio Tagliavini y Perry Como. Además, el comentario es muy apropiado.
Amo essa versão dos maravilhosos cantores brasileiros Zizi Possi e Chico Buarque. É uma canção apaixonante, que mexe com meu coração toda vez que a escuto...
https://www.youtube.com/watch?v=nHNGD__Dgco
Les encuentro ahora Diciembre del 2021, es una melodía tan excelente que aun cantándola un perro seria preciosa
Saludos España norte
Publicar un comentario