APRILE - Francesco Paolo Tosti
Non senti tu ne l'aria
il profumo che spande Primavera?
Non senti tu ne l'anima
il suon de nova voce lusinghiera?
È l'April! È la stagion d'amore!
Deh! vieni, o mia gentil su' prati'n fiore!
Il piè trarrai fra mammole,
avrai su'l petto rose e cilestrine,
e le farfalle candide
t'aleggeranno intorno al nero crine.
È l'April! È la stagion d'amore!
Deh! vieni, o mia gentil su' prati'n fiore!
Vídeo de alechorseman
Vídeo de CurzonRoad
Vídeo de musicanth
Vídeo de dphmichigan
Vídeo de columbus79
Vídeo de C1r5a19
Vídeo de RADAMES1983
Vídeo de Stimmritzenprotz
Vídeo de tenorisimo1975
9 comentarios:
M'agrada moltissim Aprile! És tan energética i brillant! Ara bé, en veus femenines no m'agrada gens, però gens, em va mal a les orelles, deu ser que hi han molt comptades sopranos que m'agraden. De la resta, em quedo amb Pavarotti, Gigli i Carreras, en aquest ordre. Per cert, pensava que el Carreras no suava mai, sempre tan ben posat i tam pulit..
Si no m'equivoque, a la partitura diu que és per "voce acuta" i no especifica el génere, per tant les sopranos, que a mi tampoc no m'agraden en aquesta cançó, serien més adequades que Joan Pons o altres barítons que l'han cantat.
De les opcions que he trobat al youtube, jo em quede amb Gigli, seguit dels altres dos que tu menciones. Hi ha que veure que bé que cantava Carreras les cançons de Tosti i les napolitanes, millor que molts italians.
Tens tota la raó, les cançons de Tosti i les napolitanes semblaven haver estat compostes per la clara veu i la dicció -també en dialecte- del gran Carreras.
Poso a davant a Gigli i després en Carreras. Les sopranos no se m'adiuen amb aquesta preciosa cançó.
Molt bé, Titus! Gràcies i una abraçada!
L'Aprile d'en Josep Carreras, malgrat el YouTube piratejat davant d'una TV, que ens proporciona un so llunyà, és el que m'agrada més. Ningú com ell arrossega les consonants i enalteix el sentiments amb la força del seu cant.
I si, hi ha cançons que semblen patrimoni exclusiu dels tenors.
Sin ninguna duda me quedo con Gigli.
Reconozco los valores de la interpretación de Carreras que menciona Joaquim, pero Gigli me llega más.
Glòria, pensem el mateix en aquest cas.
Joaquim, a mi m'agrada molt Carreras en aquest repertori, però estant Gigli present no hi ha res que fer.
Atticus, Gigli, aparte de ser posiblemente el mejor tenor desde que existen las grabaciones, tenía un don para conectar con las canciones italianas, lejos de la fogosidad de, pongamos, un Di Stefano, pero sin llegar al academicismo de, pongamos, un Bergonzi. Y en ese punto medio, como suele ocurrir, está la virtud.
Por timbre de voz y por todo me gusta Pavarotti, pero la que he repetido, y no es una canción que me guste mucho, es la de Gigli
y cuanto más le oigo más me gusta. ¡Qué bien canta!
Con Gigli uno escucha con gusto hasta la lista de los reyes godos.
Publicar un comentario