Con este calor a uno le apetecería estar en un sitio más fresquito. Siberia, por ejemplo. Y aunque hay una ópera con ese título (de
Giordano) que podría ponerme para viajar con la mente ya que no puedo hacerlo de otra forma, se tratad de una historia muy triste y ahora no me apetece escucharla, así que opto por
Gli esiliati in Siberia (a.k.a.
Otto mesi in due ore, a.k.a.
Elisabetta) de
Donizetti, de la que escucharemos el cuarteto
Ti serba superba en las voces de
Brigitte Hahn, Valery Ivanov, Jerome Varnier y un señor del coro cuyo nombre no conozco.¿Os suena de algo esta pieza? Claro que sí, estáis hartos de escucharla cerrando el primer acto de L'elisir d'amore del mismo autor, compuesta cinco años después. Podéis comprobarlo en el siguiente vídeo con Rolando Villazón, Anna Netrebko y Leo Nucci (a partir del minuto 5:41, aunque si queréis también podéis ver lo de antes, que como dijo El Gallo "hay gente pa to").
Vídeo de mijano75
8 comentarios:
Dos fragments meravellosament refrescants, cosa que convé molt!!
Una abraçada
I tant, amb aquesta calor Siberia no pareix tan terrible.
Una abraçada!!
Uno más batido que el otro, pero muy frescos los dos.
Lo de Siberia me ha recordado a una "Compañia lírico popular" con un nombre tan prometedor como "Siberia Caracas Express". No te defraudará, aunque no es propiamente refrescante.
http://www.youtube.com/watch?v=KvvT_Yc8aZA
http://www.siberiacaracasexpress.com/site/
Caro Titus
Encontrei hoje este seu blog e juntei-me aos seguidores. Convido-o a visitar e seguir o nosso blog "Fanáticos da Ópera/Opera Fanatic" dado que temos em comum o gosto pela ópera:
http://fanaticosdaopera.blogspot.com/
EEscrevo em português porque estou certo que o entenderá bem.
Saudações de Portugal
José Luis, no es refrescante porque con lo que me he reído me han subido los calores. Parece que ni en Siberia ni en Caracas se libra uno de los mantones de la Chi-na-na, Chi-na-na y demás.
FanaticoUm, gracias por seguir este blog. He visitado su blog, el cual voy a seguir en el futuro. Es envidiable su agenda de conciertos.
Saludos.
Òndia, José Luis!!!: Després de veure els vídeos que apuntes, m'he quedat que em punxen i no em treuen ni una goteta de sang, tu!...
Oh, i el pitjor del cas no és que els tres components “ànima” d'aquesta companyia s'ho creguin, no: És que, pel que expliquen... els contracten arreu del món!!!
No serà, aquesta companyia, una espècie de la desapareguda Bodega bohèmia barcelonina, però ambulant?
Titus: Jo sóc un dels que formen part d'aquells que hi ha al món perquè hi hagi de tot. Sí, sí, bon amic: L'elissir... m'encanta!!! No et veig la cara, però puc imaginar-mela: igualeta igualeta a les cares d'en Joaquim i d'en Colbran quan els ho dic (punyetero com sóc, sempre busco una excusa o altra per dir-ho davant d'ells només per veure la cara que hi fan) :))
Una altra cosa: M'acabo d'assabentar, gràcies al Google, que la frase, que no recordava de qui era, “Hay gente pa to” i que se li atribueix al torero El Gallo no és d'ell: Està documentat a l'assaig de Pedro Salinas titulat La gran cabeza de turco, o la minoría literaria que la frase és d'un altre torero -Lagartijo. Aquí hi ha l'enllaç d'un article de “El País” on ho explica.
Assur, per una part, l'expressió "hay gente pa to" la dia no perquè no m'agrade L'elisir, que sí que m'agrada, al menys més que La fille du regiment, sinò perquè no m'agrada el tenor que canta l'ària al vídeo. Però com que sé que a molta gent sí que els agrada aquest tenor, dic "hay gente pa to".
Per una altra part, vaig buscar el nom del torero que va originar aquesta expressió i vaig trobar la xarxa dividida entre els que defenien que havia sigut "El Gallo" i els que dien que havia sigut "Guerrita", i vaig triar el primer perquè el nom em feia més gràcia. Evidentment, si dius que va ser "Lagartijo" optaré per aquest torero, ja que el seu nom és encara més graciós. La llàstima és que ningú diga que va ser "Bombita", que és encara millor.
Ahhhh!..., però consti que qui ha dit que no li agrada aquest tenor ets tu, eh?, que no estic per embolics, jo. :))
I pel que fa al nom del torero autor de la frase, crec que l'article de “El País” està força documentat i, com molt bé diu l'autora, és freqüent que aquestes anècdotes canviïn de protagonista segons l'època.
El que veig és que “t'inspires” de seguida amb els noms, i no només amb els dels títols de les sarsueles... Per cert, el “Guerrita” deuria ser coetani d'el “Felipito”, oi?
P.S. HAHAHAHAHA!!! La parauleta que m'ha sortit per a la verificació en aquest comentari veig que és "sultio": Força adient el que sembla un llatinisme per un blog signat per Titus, oi? :))
Publicar un comentario