Si tenéis cuarenta minutos libres, os recomiendo que los dediquéis a escuchar este concierto basado en arias de Antonio Caldara (aunque no sólo) que bajo el título Airs oubliés ofrecieron el contratenor Philippe Jaroussky y la formación especializada en música barroca Concerto Köln. El programa, basado en el contenido del disco Caldara in Vienna de los mismos intérpretes que salió a la luz el año pasado, es el siguiente:
-Non tremer, vassallo indegno, de Temistocle (A. Caldara)
-Tutto fa nocchiero, de Ifigenia in Aulide (A. Caldara)
-O mi rendi il mio bel ch'io spero, de Scipione nelle Spagne (A. Caldara)
-Opprimete, de La clemenza di Tito (A. Caldara)
-Tercer movimiento (Allegro) del Concierto para violonchelo, RV 407 (A. Vivaldi)
-Misero pargoletto, de Demofoonte (A. Caldara)
-Lo seguita felice, de L'Olimpiade (A. Caldara)
-Alto Giove, de Polifemo (N. Porpora)
-Se un cor annodi, de Achille in Sciro (A. Caldara)
Tanto Jaroussky como los músicos que lo acompañan están soberbios y las arias, aunque olvidadas (no todas, Misero pargoletto está en el Sacrificium de Cecilia Bartoli, publicado un año antes que Caldara in Vienna) son de una belleza espectacular. Muy, muy recomendable. ¡A disfrutarlo!
Vídeo de FILBACH
6 comentarios:
A propòsit d'aquest vídeo que dura quaranta minuts, potser resultarà interessant per a qui el vulgui escoltar i no disposi d'aquests quaranta minuts per passar-los davant l'ordinador saber que hi ha un programa gratuït que extreu l'àudio dels “yutubs” en MP3. És aquest.
(Molt pràctic aquest programet pels qui volen sentir, per exemple, alguna peça tocada per Lang Lang i no posar-se, com em passa a mi, nerviós veient la quantitat de fesomies que el pianista xinès hi fa mentre toca.) :))
Gràcies pel programeta, molt útil. El faré servir pels vídeos de Mitsuko Uchida, que mai els puc veure sencers perquè em fan por les cares que fa:
http://www.youtube.com/watch?v=qhNITXBguSs
La exquisitez de Caldara encuentra acomodo en el lujazo de interpretación de Jaroussky, cantante que gana muchísimo en directo (no como otros); pero el aria de Porpora es de las que te levantan del asiento...
Así es, Barbe, y además se combina y complementa al resto del programa vocal.
No disposo dels 40 minuts però amb uns quants menys puc valorar la bellesa d'aquestes cançons. Vull fer constar també que Jarousky és molt bo però pel meu gust una mica massa aflautat o, si vols, asopranat. Prefereixo les veus de Daniels i Scholl, aquest últim gaudit fa poc al Liceu.
Gràcies de totes formes, Titus i rep una abraçada!
Glòria, és cert que Jaroussky és molt asopranat, jo el vaig escoltar en directe junt amb Núria Rial i les seues veus es barrejaven de tal forma que per moments costava distingir-les. Això és una qualitat que pot agradar o no depenent de qui l'escolta, a mi m'agrada molt, i si a més aquesta qualitat purament vocal va unida a una gran intel·ligència musical, com és el cas, molt millor. Scholl també em pareix un bon músic, però el timbre em costa més. M'agraden més Cencic i Mehta, i fins i tot Zazzo.
Publicar un comentario